Arquitecta | Architect:  Meritxell Inaraja i Genís

Superfície construïda | Gross floor area:  683 m2
Pressupost d'Obra | Cost:  120.739 € 

​Any | Date:  2012-2016

Protecció | Protection: Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

​Memòria | Memory​

El monestir de Sant Pere de Camprodon va ser el tercer en importància de les terres ripolleses, després del de Santa Maria de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses. L’església fou consagrada el 904 i en aquesta església el comte Guifré II de Besalú aconseguí el permís per prosseguir amb la fundació del monestir sota la regla de Sant Benet aproximadament l’any 948.

​L’església del monestir de Camprodon ha sofert vàries restauracions al llarg del temps i és l’únic element del monestir que ha perdurat fins als nostres dies. L'última intervenció es remunta a l’any 1985 i es restauraren les cobertes de l’església i el campanar de Sant Pere, de teula àrab l’església i arrebossada el campanar.

Els efectes de la climatologia, la intempèrie i la falta de manteniment de la coberta del Monestir de Sant Pere de Camprodon han provocat acumulació de vegetació i filtracions d’aigua que afecten la conservació de l’església.

Donades les dificultats de manteniment i la falta d’estabilitat de la teula àrab, i donat que no és el material original de la coberta, es proposa la seva total substitució per una teula fabricada expressament i “a mida” que ofereixi totals garanties constructives, d’impermeabilització i resistència a la climatologia extrema del lloc i que sigui, al mateix temps, un referent de l’aspecte del conjunt en el passat, quan la coberta havia estat de lloses de pedra.

Es tracta d’una peça plana de gres segons mostres de colors fetes in situ i obtinguda per cocció d’argiles a altes temperatures, que li donen les qualitats de duresa i d’estanquitat, clavada sobre tauler hidròfug, que crea càmara ventilada, dóna màximes garanties de seguretat i permet dilatacions.

El resultat és una coberta completament estanca i de millors prestacions que l’anterior, amb la que es recupera l’aspecte petri del conjunt sense amagar la contemporaneïtat de la intervenció.