REHABILITACIÓ DE LA SECA PER A FUNDACIÓ BROSSA (Fase 2)

Rehabilitació de part de l'antiga fàbrica de la Moneda 'La Seca' per a la Fundació Brossa

BARCELONA

2016​​

1/15

Documentació Prèvia | Previous Documentation

Arquitecta | Architect:  Meritxell Inaraja i Genís

Superfície construïda | Gross floor area: 494 m2
Any | Date: 2014-2016

Protecció | Protection: Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)

Fotografia|Photography: Adrià Goula

Memòria | Memory

La Seca és el nom que rebia la Reial Fàbrica de la Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona, on es va encunyar moneda des del 1441 fins al 1849.

La finca del carrer de la Seca 2 va formar part de la fàbrica de la moneda. És un edifici d’una sola nau entre mitgeres, de planta quadrada, coberta a dues aigües i estructura de parets de càrrega de maçoneria de pedra del segle XVII, pilars centrals de totxo massís, segurament modificats al segle XIX i altell interior afegit al segle XX.

L’encàrrec era el de resoldre les patologies existents a l’edifici i dotar-lo de les condicions necessàries per a  un possible ús cultural.

La incertesa pel futur programa que havia d’acollir l’edifici no ha estat cap handicap per a la proposta de condicionament interior que oferia la resolució de patologies, l’adaptació a la normativa vigent i l’aportació de llum natural amb suficient versatilitat com per adaptar-se a un ús final i concret que es doni a l’edifici, mantenint sempre les estructures i volumetria com a memòria del passat històric significat de la Seca 2.

Tota la informació històrica sobre la fabricació de moneda que es podia obtenir es trobava en el paviment o a cotes inferiors i la intervenció comença, per tant, amb l’excavació arqueològica de tota la superfície interior. Aquesta excavació permet definir el funcionament de la fabricació de la moneda i fer visibles en el paviment final les traces de les bases de la maquinària antiga.

Un únic gest resol la patologia constructiva i estructural existent a la coberta i la falta de llum interior.

Amb un tall de la coberta a l’extrem nord de l’edifici, on el deteriorament de l’estructura requeria una substitució, i la creació d’un pati amb una nova façana vidriada interior, s’aconsegueix eliminar la part de la coberta afectada i resoldre la il·luminació natural de l’interior per reflexió de la llum solar en el mur del pati.

Així mateix, aquest buidat longitudinal permet una relació visual directa amb l’Espai Brossa, part també de l’antiga fàbrica de la Moneda la Seca, marcant un inici de possibles relacions i adicions futures entre els dos edificis.

Aquest nou espai exterior permet també disposar de lloc per a la ubicació de les instal·lacions sense que aquestes afectin la coberta, de la que se’n pretén mantenir al màxim la unitat.

De l’altell existent a l’interior, s’elimina la part més feble estructuralment i es concentren les instal·lacions a la part que es conserva, convertint-la en una gruixuda capa horitzontal funcional. D’aquesta manera s’allibera la resta de l’espai i es pot disposar d’un doble espai d’accés i usos públics múltiples des del que es percep  la totalitat de l’interior i la coberta original.

La nova mitgera a doble alçada, així com la planta altell, s’equipen amb prestatgeries per donar servei al possible ús cultural i documental del futur de l’edifici. La resta de l’espai es deixa lliure i versàtil a servitud de la futura activitat.

LOGO NOM PETIT.png