top of page

Arquitecta | Architect:  Meritxell Inaraja i Genís
Superfície construïda | Gross floor area:  316 m2

Any | Date:  2014-2020

Protecció | Protection: Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

Fotografia | Photography: Adrià Goula 

Premis  |  Awards

PREMIS FAD 2021: 

OBRA SELECCIONADA

PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 2021:
MENCIÓ ESPECIAL Categoria Rehabilitació Patrimonial

PREMIOS ARQUITECTURA CSCAE 2021:

OBRA SELECCIONADA

​Memòria | Memory

El Castell de la Tossa de Montbui està situat en un turó al sud-oest d’Igualda a 620 metres sobre el nivell del mar, en un punt estratègic per la  defensa militar des d’època medieval i des d’on es controlen els altres castells de frontera de la zona.

 

Apareix esmentat per primera vegada en un document de l’any 960. Des del segle XII fins al segle XIV el nom del castell va unit als vescomtes de Cardona, que en un primer moment eren feudataris del castell i posteriorment, propietaris. En un inici la propietat estava en mans del Bisbat de Vic però des de 1139 els Cardona n’eren els castlans. castell va ser cedit a Jaume II, que en 1335 el va vendre a la família Cardona, que el va mantenir en propietat fins a principis del segle XVIII. Al llarg del segle XIX va tenir diversos propietaris fins que en 1956 el va comprar el rector de Santa Margarida de Montbuí. Després de molts anys deshabitat i malmès, des del 1967 l’Associació d’Amics de la Tossa i el Patronat de la Muntanya ha realitzat diverses intervencions de reforma interior i restauració.

 

És una construcció de planta rectangular de 9,50 metres d’ample i 14,50 de llarg en direcció nord-sud, amb angles arrodonits i murs d’uns dos metres de gruix, d’aparell irregular de pedra calcària de la zona i juntes de morter de calç.

 

Pel costat de llevant té dues plantes i uns 10 m d’alçada mentre que pel costat de ponent pel desnivell del terreny té tres metres més.

 

L’interior està dividit en dues plantes i un soterrani. Actualment s’accedeix a l’interior des de la façana de llevant, i d’aquí es puja per una escala de construcció moderna a la planta primera, ara descoberta.

 

De l’estudi històric realitzat es dedueix l’existència d’un forjat de coberta sobre d’aquesta planta primera i de l’estudi de tipologies semblants es pot deduir que l’escala d’accés entre plantes es trobava en el gruix de mur enderrocat a ponent.

 

Aquestes premisses històriques i la resta de dades obtingudes sobre els elements constructius originals de la torre són les que s’han pres com a base per a la proposta de restauració, que unifica la consolidació dels murs existents amb la construcció d’elements puntuals referits a elements històrics, que permeten pujar a la part més alta de la torre i recuperar un mirador de  la comarca i els altres castells de frontera.

 

A aquest nivell  corresponent a la coberta original,  s’hi arriba per l’escala que consolida el mur oest i recupera la idea d’una possible escala original insertada en el gruix dels murs, com és propi de moltes torres d’aquesta època. La forma inclinada de l’escala permet també conservar l’aspecte d’inacabat i per tant la memòria dels enderrocs soferts.

 

La mateixa idea d’unir funció i explicació històrica s’aprofita en la construcció d’un petit tram de forjat corresponent al nivell original de la planta principal de la torre a manera de balcó-mirador des de l’obertura del sector nord, possiblement, la d’accés original a la torre des de l’exterior.

 

I tot i que en un origen els espais de planta baixa eren espais de magatzems i cisternes als quals s’accedia des de l’interior de la torre, ara tenen accés directe des de l’exterior. La proposta manté la configuració d’aquesta planta, només un tall al forjat modern de la cisterna permet mostrar el volum històric del conjunt.

 

Per la consolidació dels murs i la formalització de les escales s’utilitza el formigó de calç en massa per aconseguir la similitud cromàtica i de materials amb l’existent, i armada amb fibres, per aconseguir l’estabilitat estructural obligada per a l’ús públic de l’edifici.

 

The Tossa de Montbui castle is located 620 meters above sea level on a hill in the southwest part of the city of Igualada. Since medieval times it has been a strategic location for military defense and for control of other castles in the area.

 

The property was first mentioned in a document from the year 960. From the 12th to the 14th century its name was linked to the Viscounts of Cardona, who initially held fiefdoms within its lands and later became its owners until the beginning of the 18th century. It changed hands several times throughout the 19th century until in 1956 the rector of Santa Margarida de Montbui purchased it. It remained uninhabited for many years, suffering serious deterioration. Since 1967 the Asociación de Amigos de la Tossa and the Patronato de la Montaña have undertaken various interior renovations and restorations.

 

The castle is rectangular, 9.50 meters wide and 14.50 meters long, constructed along a north-south orientation. Its walls are approximately two meters thick with rounded corners and are made from a variety of local calcareous stone secured with lime mortar joints.

 

On the eastern side it stands about 10 meters tall, while on its west side it is three meters taller due to the unevenness of the terrain. The interior is divided into two floors and a basement. Currently it is entered through the eastern façade, and a modern stairway provides access to the open-air first floor.

 

An historical study revealed the existence of a slab roof above the first floor. It can be deduced from studying similar constructions that the original staircase between floors was located along the now  collapsed western wall.

 

The restoration proposal is based on these historical findings and the available information about the tower’s original construction. The project proposes reinforcement of the existing walls and the construction of specific elements referencing historical details, which will allow us to climb to the highest part of the tower, offering a view of the region and the other frontier castles.

 

This level, corresponding to the height of the original roof, will be reached via a staircase that restores the western wall and recreates the original stairs carved into the wall, as is typical of many towers of its time. The steep pitch of the staircase also helps us to respect its unfinished appearance and, with it, the ruins’ memory.

 

This same idea of combining function and historical authenticity will be used in the construction of a small section of slab at the original level of the main floor of the tower for a balcony opening to the north, which was possibly the original access to the tower from the exterior.

RESTAURACIÓ DEL CASTELL DE LA TOSSA DE MONTBUI

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (Anoia - Barcelona)

2014-2020​​

bottom of page